Triky, el monstre de les galetesFa uns anys, Google utilitzava el claim Don’t be evil (“No siguis malvat” o “No siguem malvats”). Era un eslògan xocant per atípic, però li esqueia: en llegir-lo tenies la sensació que no només estaves davant d’una empresa capdavantera de l’internet 2.0 sinó també en el capitalisme 2.0: crowdsourcing, informació lliure…

Unes quantes demandes per pràctiques oligopolístiques més tard, l’empresa californiana ja no utilitza el lema, i ben fet que fa, perquè seria d’un cinisme extraordinari. Un exemple: fa poc hem hagut d’estudiar per un encàrrec com s’administren les galetes —les cookies— en els diferents navegadors i al nostre entendre el que ha tret pitjor nota pel que fa a valors ètics és Chrome, el de Google. Com podeu veure no només és el navegador que obliga l’usuari a fer més passes per desactivar les galletes sinó que amaga la informació en epígrafs confusos (per arribar a “Privadesa” has d’entrar a “Mostra la configuració avançada”, com si la privadesa afectés només a un grup minoritari d’usuaris experts, i un cop allà has de deduir que la informació sobre les galetes es trobarà sota l’indefinit títol de “Configuració del contingut”). Aquí teniu les instruccions de cada navegador, ordenades de més a menys facilitat:

Safari

  1. Entri a Safari i seleccioni “Preferències” a la barra superior del seu ordinador.
  2. Faci clic a la pestanya de “Privadesa”.
  3. Seleccioni “Mai” o “D’anunciants i entitats terceres” en l’opció “Bloquejar galetes i dades de llocs web”.

Opera

  1. Entri a Opera i seleccioni “Preferències” a la barra superior del seu ordinador.
  2. Faci clic a “Privadesa i seguretat”.
  3. A “Galetes” seleccioni l’opció “Permet establir les dades locals (recomanat)”.

Mozilla Firefox

  1. Entri a Firefox i seleccioni “Preferències” a la barra superior del seu ordinador.
  2. Faci clic a “Privadesa”.
  3. A “Historial” seleccioni l’opció “Recordar l’historial” o “Usar una configuració personalitzada per a l’historial”.
  4. Si opta per aquesta última opció, activi el quadre “Acceptar cookies”.

Google Chrome

  1. Entri al navegador i seleccioni “Preferències” a la barra superior del seu ordinador.
  2. Al menú de l’esquerra faci clic a “Configuració”.
  3. Faci clic a “Mostra la configuració avançada”.
  4. A l’apartat de “Privadesa” faci clic a “Configuració del contingut”.
  5. A l’apartat “Galetes” seleccioni l’opció “Permet que s’emmagatzemin dades locals (recomanat)”.

Si voleu saber com informar de la política de galetes al vostre web llegiu-vos el document Cómo cumplir con la ley de cookies en 5 pasos v2. Només una observació: per a l’internauta és molt pesat haver d’acceptar la vostra política de galetes cada vegada que entri a la vostra pàgina, i fer-li fer no és obligatori.

L’apartat segon de l’article 22 de la LSSI estableix que s’ha de facilitar als usuaris informació clara i completa sobre la utilització dels dispositius d’emmagatzematge i recuperació de dades i, en particular, sobre les finalitats del tractament de les dades, d’acord amb que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Informació clara i completa sí, pestanyes que tapen el contingut del lloc i que obliguen a fer clic cada vegada no.

SafeUs explico la imatge superior perquè crec que no és fàcil d’entendre.

És una pantalla de telèfon mòbil amb l’aplicació de fotografia Instagram oberta.

El que està en negre són noms propis que he ratllat per mantenir l’anonimat dels implicats.

Ara us explico la situació:

  • La persona A, el propietari del mòbil que estem veient, rep una solicitud d’amistat per part de la persona B.
  • A és menor d’edat.
  • A no coneix B. ¿És un desconegut que em vol conèixer per algun motiu fosc?, potser pensa, ¿o és amic d’amics meus, que no recordo perquè sóc un desmemoriat?
  • Davant del dubte, fa una captura de pantalla de la solicitud d’amistat, la penja com a foto a la mateixa xarxa i escriu “Any1″, és a dir, “Anyone?”, és a dir, “Does anyone know him/her?”, és a dir, “¿Algú el/la coneix?”
  • Els amics C, D, E i F responen, tots en el mateix sentit: “No, “Nope”, “No”, Nope”.

¿Ho enteneu ara? A usa la seva xarxa de contactes per dirimir si la persona que el vol contactar és segura o si és perillós incloure’l al seu cercle íntim. En vista de la reacció dels seus company decideix no acceptar la proposta d’amistat amb B.

Un detall més: deu amics de la persona A han indicat que els agrada la foto. Evidentment no valoren la bellesa suprematista del blanc sobre blanc, sinó que aplaudeixen la reacció d’A. Potser si un desconegut els demana amistat a ells també el sometran a la mateixa prova.

La meva conclusió de tot això: amb una bona educació a casa i una bona socialització, els pares no han de patir per l’ús que els seus fills fan de les noves tecnologies.

Calvin & HobbesCalvin and hobbes és una tira còmica de Bill Waterson protagonitzada per un nen de sis anys i el seu tigre, de carn i òssos quan està només amb el nen, i de peluix quan algun adult entra en escena. Els noms dels personatges estan trets de dos filòsofs. En Calvin, el nen, pren el nom de Joan Calví, teòleg reformista que va donar lloc al calvinisme, una variant del protestantisme que sosté que la salvació està determinada per déu i que els homes poc hi poden fer per guanyar-la si no hi estan predestinats o per perdre-la si hi estan. En Hobbes, el tigre, pren el nom de Thomas Hobbes, filòsof empirista (i pessimista) conegut per la frase “l’home és un llop per a l’home”.

Desconec si el caràcter dels personatges té res a veure amb les idees d’aquests autors. Diria que no. En Calvin només vol jugar i viure aventures. Qualsevol altra cosa li fa fer ganyotes de mandra i menspreu. Té una fantasia desbocada, però no pas infantil i ingènua: les seves idees sovint espanten els seus pares i poden arribar a ser bastant obscures i mòrbides. En Hobbes és tot el contrari d’un filòsof: és un tigre i, com a tal, té poc temps per reflexionar i només es mou per instint. Només pensa a saltar, menjar, jugar, dormir, lluitar… Tot i així (o precisament perquè no dóna gaire voltes a les coses) les seves opinions i rèpliques a Calvin són d’allò més sensates.

La historieta que reproduïm té moltes coses que ens agraden: felins, paisatges nevats, llibertat, aventura

Dibuixeu en el llenç blanc que s’obre davant vostre allò que desitjeu. Sapigueu-li trobar la màgia. Exploreu-lo fins al darrer racó!

I llegiu Calvin and hobbes!

A la universitat llegia School is hell, uns còmics que Matt Groening va fer abans de crear els Simpsons i fer-se (encara més) famós.

Aquesta és una de les historietes:

School is hell, Matt GroeningI com que m’agradaven i els volia entendre em feia llistes com aquesta:

School is hell School is hell

Ho penjo perquè ho he trobat avui mentre buscava una altra cosa. El cas és que aprendre anglès és (relativament) fàcil si hi ha una motivació. Si el teu fill és fanàtic de Bola de drac o de Cims borrascosos, compra-li el tebeo, el llibre o la pel·lícula en anglès i ja veuràs com s’espavila per entendre què diuen els personatges.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: