Nope

¡A veces negativo!

Els manuals de comunicació corporativa (i de comunicació persuasiva en general) recomanen no fer servir el no i donar sempre, si cal, la volta als arguments per presentar-los de manera positiva. És a dir, proposen substituir frases com “no fumeu” per d’altres com “espai lliure de fum” o “respecta els espais sense fum”.

A Contents Editors estem d’acord amb la teoria i mirem d’aplicar-la sempre que podem, però ens hem trobat en un parell d’ocasions amb clients que no volien de cap manera que aparegués un no en els seus textos, encara que fos en frases com “no obstant això” o “no només… sinó…” Alguns han convertit un principi general en una llei sagrada. I no cal dir que a nosaltres això ens sembla excessiu.

La qüestió aquesta del no s’ha de relativitzar. S’ha d’apilcar quan convé, que no és pas sempre. En les valoracions dels resultats a les eleccions al Parlament Europeu hem trobat declaracions de polítics que ens permeten exemplificar el que volem dir.

Pere Navarro, després de patir el PSC una davallada de 15 punts i passar de ser la força més votada a Catalunya a ser la tercera, va evitar per tots els mitjans possibles de dir no. Per exemple, de dir “no estem contents”, “no estem satisfets del resultat”, “no ho hem fet prou bé”… Va parlar en positiu:

(Vídeo: Pere Navarro anuncia un consell nacional del PSC)

“Hem d’iniciar un període de reflexió, hi haurà canvis en l’executiva, ja estava previst un consell nacional…”

Segur que nou de cada deu assessors, estrategues i comunicòlegs deuen opinar que ho va fer perfecte (no pas la campanya, sinó el discurs posterior).

En canvi, Pablo Iglesias, líder de Podem, formació creada fa escassament quatre mesos que ha donat la campanada aconseguint cinc escons, va usar el no de manera rotunda, fins i tot descarada, diríem. Quan tothom esperava una celebració afirmativa i sense esqueredes del seu èxit, va dir:

“No hem aconseguit el nostre objectiu. El nostre objectiu és fer fora la casta política i no pararem fins a aconseguir-ho”.

¿Quin d’aquests dos missatges us sembla més creïble? ¿I quin més potent?

Potser al capdevall el no és vàlid en ocasions, ¿no trobeu?