paperetes electoralsEn aquestes eleccions al Parlament Europeu em va tocar ser president de mesa. Quan vaig rebre la notificació molta gent a qui ho explicava lamentava la meva mala sort, però jo els deia que tenia ganes de viure l’experiència (era el primer cop que em tocava) i que em sentia feliç de poder fer un petit servei a la democràcia.

Així, doncs, diumenge 25 de maig de 2014 vaig acudir al Pavelló de Matadepera a les vuit del matí. Vam aparèixer tots els cridats menys un, que segons ens va dir la representant de l’Ajuntament, havia justificat degudament la seva absència. Ens vam quedar un vocal, la suplent de l’altre vocal i jo. La representant de l’administració ens va explicar com omplir l’acta de sessió i vam revisar la resta de la documentació.

Va aparèixer un interventor de CiU i prou (un interventor és un representant d’un partit, que vetlla pels interessos de la seva formació). L’home es va prestar amablement a ajudar-nos quan un de nosaltres s’havia d’absentar i no va interferir en res. Però va deixar una petita bossa de paper amb la marca del seu partit al costat de la taula. En un moment que ell no hi era vaig preguntar a l’empleada de l’Ajuntament si això era legal i em va dir que sí, que el que no es podia fer dins d’un local electoral era penjar propaganda a les parets. Vist a posteriori crec que el que em va dir no és correcte i que una bossa amb un logotip a la vista dels electors és propaganda. Per sort, al cap d’una estona un ciutadà li ho va retreure directament a l’interventor i aquest va disculpar-se i va amagar la bossa sota una cadira.

Pocs minuts abans de les nou del matí ja van aparèixer tres persones amb intenció de votar. Els vam demanar que s’esperessin i a les nou en punt vaig dir “comença la votació”, tal com diu el manual que s’ha de fer, i els vam deixar exercir el seu dret.

No vam viure cap incident destacable en tota la jornada. Vam veure votants de tota mena, des de joves que votaven per primer cop fins a vells que potser ho farien per últim. Una dona gran que anava amb cadira de rodes va dipositar el seu vot a l’urna i mirant-me amb gravetat, em va dir: “Per la república!”. A un home que també anava amb cadira de rodes li vaig agafar la targeta censal per confirmar que estigués a la llista i em va apartar la mà, ofès, pensant que li volia agafar el sobre amb el vot. Quan va veure que no era així, em va demanar disculpes, tot compungit. Només una persona ens va demanar si podia votar en nom de la seva mare, que era gran i no podia moure’s de casa.

El matí va transcórrer ràpid. No ens en vam adonar que ja era l’hora de dinar. Els vocals i jo vam fer torns per anar a fer l’àpat. Jo vaig anar a dinar a les quatre de la tarda i vaig tornar a les cinc. De tres a set se’m va fer pesat. La última hora va ser més distreta perquè hi va tornar a haver moviment. Fins i tot diria que va ser el moment que es van aplegar més votants, seguit de darrera hora del matí.

Amb els vocals hi va haver molt bona entesa. Ens vam anar repartint les feines d’atendre els votants i retirar els fulls de damunt de l’urna perquè poguessin votar, de ratllar el seu nom a la llista del cens, i d’apuntar-lo a la de votants. Abans de tancar el col·legi electoral ens van pagar també 62,70 € a cadadascú, en concepte de dietes.

A les vuit del vespre en punt es van tancar les portes del col·legi electoral. Nosaltres vam esperar cinc minuts per si hi havia algun votant a dins que encara no hagués exercit, com així va ser. A les vuit i poc vaig dir “acaba la votació”. Llavors vam votar l’interventor, els vocals i jo.

El recompte va sortir bé a la primera. El nombre total de vots va coincidir amb el nombre de paperetes que vam extreure de l’urna.

Vam rebre, si no ho recordo malament, 8 vots per correu. Hi havia registrats 5 electors estrangers, dels quals van votar 4. Vam comptar 5 vots en blanc i 10 vots nuls. Dels nuls, potser la meitat eren de persones que havien volgut votar en blanc, perquè contenien un tros de paper en blanc. Molta gent no sap que aquests computen com a nuls; perquè ho facin com a vots en blanc han de ser sobres vuits. Un dels vots nuls contenia una rodanxa de xoriço, fet que segons sembla és un clàssic de Matadepera.

La paperassa que cal fer un cop tancada la votació i fet l’escrutini —acta d’escrutini, acta de sessió, sobres per al jutge de pau i per a l’empleat de correus…— és bastant complicada. Gràcies al guiatge d’una respresentant de l’Ajuntament ens en vam poder sortir ràpidament.

A la nostra taula hi havia registrats 936 electors, dels quals van exercir el dret a vot 547. Vam tenir, per tant, un 58,44% de participació, molt superior a la mitjana catalana, espanyola i europea, però encara lleugerament inferior a la mitjana matadeperenca, que va ser del 59,56%.

La formació més votada va ser CiU, amb 282 vots (51,55%, majoria absoluta), seguida d’ERC, amb 150 (27,42%). Entre la resta de partits van sumar 50 vots (9,14%). D’aquests, PP, C’s, Podemos, Iniciativa per Catalunya, PSC-PSOE i Bildu van ser algunes de les van tenir més vots (no necessàriament en aquest ordre; però amb la feinada que vam tenir no vaig pensar a apuntar-m’ho). Recordo que Falange Española de las JONS i Piratas van tenir cadascuna un únic vot. I set o vuit llistes van quedar sense cap vot.

Els resultats a la meva taula no coincideixen plenament amb els de Matadepera, ni aquests amb els de Catalunya, ni aquests amb els espanyols ni els espanyols amb els europeus. No pretenc fer aquí una valoració política d’aquestes eleccions; no en sé prou (els propers dies n’aniran arribant, per exemple, a Caffe Reggio) i a més m’extendria massa. El que jo en trec d’aquesta experiència és que a Matadepera som demòcrates. Exercim la democràcia amb naturalitat, sense fer-ne escarafalls. Encara que no sempre ens agradi el guanyador, ens agrada el joc, i per res del món acceptaríem que ens el canviessin.

………

PD: Un amic em va comentar que els vocals i presidents de meses s’haurien d’escollir entre gent a l’atur, per tal d’oferir-los algun ingrés, per petit que fos. Un altre va dir que això de votar amb paperetes hauria d’estar superat, que avui en dia s’hauria de fer electrònicament. Jo això no ho tinc clar, crec que és bo votar presenciament i trobar-se veïns i coneguts, compartir aquesta vivència, no convertir en privada l’elecció dels nostres representants públics; el vot pot ser secret, és clar, però la cerimònia ha de ser compartida, em sembla.