Obrint regals per NadalM’encanta el Nadal. Tothom diu que sóc negatiu i ranci i que no m’agrada res, però no és veritat. Hi ha moltes coses que m’agraden. I el Nadal n’és una. En teniu proves en aquest mateix blog, en aquestes entrades del 20102011 (i aquesta altra) i 2012. Una altra cosa que m’agrada és Zen habits. Si només pogués seguir un blog seria aquest. I perquè vegeu com n’és de bo, us posem l’enllaç a un post antic d’aquest lloc que denuncia aspectes del Nadal com les compres, l’excés consumista, els centres comercials a vessar de gent, els deutes en què incorrem per poder comprar els regals, el malbaratament de recursos i l’acumulació d’objectes innecessaris.

L’autor, Leo Babauta, ens avisa: “Aquesta serà una arenga de proporcions quasi èpiques”.

Pels que ja arrufen el nas pensant que som uns radicals —l’autor del post per escriure’l i nosaltres per parlar-ne— un aclariment: us convidem a no comprar regals, no diem res de fer-ne. Fer i rebre regals és molt bonic.

A casa meva hem anat perfilant any rere any un sistema que ens ajuda a minimitzar la part negativa de les festes, tot i que al final el volum de regals, d’embalatges i de despesa ens continua fent mal al cor, i encara hi anem introduint matisos per millorar-ho. Això és el que fem:

  • Fem els regals per Nadal, perquè així tenim temps de fruir-ne durant les vacances, i el neguit de decidir què farem el tenim abans i no durant els dies que hauríem d’estar descansant i gaudint de la companyia.
  • Fem l’amic invisible. Escrivim el nom de cadascú en un paperet, el pleguem, n’agafem un a l’atzar i, voilà, només ens hem de preocupar de fer un sol regal.
  • Repartim els noms a final de novembre perquè tinguem temps suficient per pensar, crear, trobar i embolicar l’obsequi i escriure la dedicatòria.
  • Posem un límit màxim de despesa. Amb la crisi, aquest límit ha anat baixant cada any.
  • Fomentem que el regal sigui de creació pròpia, més que comprat. Alguns dels regals que ens hem fet han estat contes, quadres, peces de fusta, bijuteria, roba…

Finalment, per als que són massa mandrosos per fer clic a l’enllaç i llegir el post (o pels que no saben anglès), traduïm algunes de les alternatives a la compra de regals que proposa l’autor:

  • Fer altres coses amb la família com cantar nadales, fer pastissos, veure Que bonic que és viure, jugar a futbol al parc, fer de voluntaris tots junts en un refugi per a persones sense sostre…
  • Fer regals significatius.
  • Fer un intercanvi de regals: bescanviar amb els altres una possessió valorada (alguna cosa que ja tenim).
  • Compartir una experiència en lloc de donar béns materials: fer una cosa divertida junts, anar a la platja o un llac.
  • Comprar els regals als encants. Així es recicla i els diners serveixen per a una bona causa.

Segur que vosaltres també feu coses que d’altres podríem imitar. Les voleu compartir amb nosaltres?