twitter-timerollLes xarxes socials no són autoexcloents. Tothom en pot seguir tantes com vulgui. Jo, sense anar més lluny, estic a Facebook, Twitter, Pinterest, Instagram, LinkedIn, Quora, Foursquare, Soundcloud, Google+, Issuu, Vimeo o Scoop.it, per citar-ne només algunes. Potser sóc un cas atípic: per professió les he de conèixer totes, tot i que crec que si em dediqués a una altra cosa igualment n’utilitzaria moltes. I les empreses que es prenen seriosament la comunicació amb els seus clients acostumen a estar, almenys, a Facebook i a Twitter. Però, al final, qui més qui menys tothom n’acaba utilitzant una més intensivament que les altres.

¿Per què, a l’hora d’escollir, uns optem per Facebook i altres per Twitter? ¿En què es diferencien aquestes xarxes? N’he parlat amb amics moltes vegades i no ens queda clar per què una té més usuaris (Facebook) però l’altra té molt més prestigi (Twitter), ni si una és millor que l’altra.

La diferència que més salta a la vista és que els missatges de Twitter tenen un límit de 140 caràcters. Però he mirat els últims vint posts al meu mur de Facebook i només quatre superen aquesta extensió, tot i afegir-los els 22 caràcters que de mitjana ocuparia l’enllaç a una foto o article. De manera que ni els 140 caràcters limiten gaire el que es pot fer amb la xarxa ni, a la inversa, donen a la xarxa un estil tan distintiu caracteritzat per l’agilitat i la immediatesa.

En canvi, a Facebook els enllaços són transparents: no cal clicar-los per veure de què van: les fotos estan a la vista, i dels articles en pots llegir el primer paràgraf. Només cal fer clic si vols ampliar la foto o llegir l’article sencer. Per a mi, en això guanya de carrer Facebook. ¿Per què Twitter no ho aplica? És molt molest haver d’obrir enllaços per comprovar posteriorment que la majoria dels cops no t’interessen el més mínim.

De Twitter es diu que és una xarxa en temps real, i és cert que quan un mitjà de comunicació presenta alguna notícia d’última hora extreta d’una xarxa social acostuma a ser de Twitter… Cosa que no he entès mai. Costa tant escriure “La policia acaba d’entrar a la casa de Luis Bárcenas” a Twitter com a Facebook, i triga el mateix a arribar al receptor.

Penso que les dues xarxes, en definitiva, són pràcticament idèntiques; el que canvia és l’ús que afavoreixen i la finalitat que es proposen. A Twitter, tot i que puc importar la llista de contactes de la meva agenda de Gmail o Hotmail, quan em suggereix nous usuaris acostumen a ser organitzacions, famosos i líders d’opinió del seu sector, i no pas amics meus. Això passa perquè la gent tendeix a seguir aquest tipus d’usuaris i per això el programa dedueix que a mi també em poden interessar. Per tant, si a Twitter tothom seguís més els seus amics que tercers famosos, a mi m’arribarien sobretot suggeriments de fer-me seguidor d’amics meus i d’amics d’amics.

En canvi, Facebook et pregunta on has nascut, on has estudiat, quin és el teu telèfon… i et proposa com a contactes persones que dedueix que poden ser amics teus a la vida real. De manera que la diferència més essencial entre les dues xarxes és l’orientació que li donen els seus gestors: uns t’indiquen els temes dels quals més es parla, els trending topics, i els altres volen restablir en el món virtual tota la teva xarxa de relacions. Per això uns s’acaben apropant més a un mitjà d’informació —atomitzat i caòtic, però mitjà d’informació al cap i a la fi—, i els altres, a una festa, on coneixes una sèrie de persones que te’n poden presentar altres i on es pot parlar de qualsevol tema, ja sigui particular —una anècdota que t’ha passat al tren— o d’interès general —la imputació dels mossos d’esquadra pel cas Raval— (encara que, com hem dit, les fronteres no estan perfectament definides i arreu hi trobes de tot).

Vosaltres quina xarxa utilitzeu més? Ho feu per alguna raó que no haguem esmentat?