De lectures sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya (com de qualsevols altres eleccions) se’n poden fer molts. Nosaltres intentarem fer-ne tres que hem vist molt poc a la premsa i sovint sepultades per les interpretacions interessades dels líders i portaveus dels partits.
En la taula superior comparem els escons obtinguts per cada partit en les dues últimes eleccions.
Model de país
Tot i que titllar les formacions d’independentistes o d’unitàries sense més matisos és una simplificació, ho farem per mirar d’obtenir una imatge de conjunt clara de la situació. Així, considerarem que el primer està format per CiU, ERC, ICV, SI i CUP, i el segon, per PSC, PPC i C’s. Agafant les dades del quadre veiem que:
a) L’independentisme obté 87 escons, i l’unionisme, 48. Per tant, la majoria dels catalans són independentistes o, si volem ser cauts, aproven la celebració d’un referèndum per decidir si volem o no la independència. És una majoria que s’apropa, sense arribar-hi, als dos terços (el 64,44%, una mica per sota del 66,66%).
b) L’independentisme guanya dos escons respecte de l’anterior legislatura (quan en tenia 85) i, consegüentment, l’unionisme en perd el mateix nombre. Volem fer constar que només pretenem analitzar les dades i treure’n conclusions objectives. És possible que aquest creixement es pugui considerar un fracàs atenent a les expectatives que hi havia. Però aquestes interpretacions polítiques ens desviarien ara del nostre objectiu.
Arc polític
De la mateixa manera que hem agrupat els partits en dos bàndols segons el model de país que defensen, els agrupem ara en funció del seu color. Val a dir que cada vegada hi ha més veus crítiques amb la utilitat de la distinció esquerra-dreta, però nosaltres us presentem les dades i vosaltres ja decidireu si els veieu alguna utilitat. Havíem dubtat de si considerar alguna formació com a centrista i crear, per tant, tres grups, però ho hem descartat, perquè si comencem a buscar matisos acabarem amb vuit grups constituït cadascun per un sol partit.
a) La dreta (CiU, PPC i C’s) obté 78 escons, i l’esquerra (resta de partits), 57. Per tant, la dreta és majoritària en el nostre país: obté el 57,77% d’escons.
b) Pel que fa a tendències, guanya l’esquerra, que el 25N ha obtingut 5 escons més que en les eleccions de fa dos anys, escons que li ha cedit la dreta.
Sistema de partits
Una consideració a la qual els analistes donen menys importància, però que per a nosaltres en té molta (una de les consignes dels Indignats era que es deixessin de votar els partits grans) és la del paper que correspon a les forces majoritàries i a les minoritàries.
a) Els partits grans (CiU, PSC i PPC) obtenen 89 diputats, ara sí ratllant els dos terços (65,93%), cosa que deixa als partits minoritaris (encabim aquí a ERC, ICV, C’s, Si i CUP) el darrer terç: 46 diputats.
b) Però d’unes eleccions a les altres, els grans han perdut 19 diputats, que han obtingut de més els petits.
Conclusions
1) Una majoria important de catalans vol expressar a les urnes el model de país que desitja, aquest percentatge no ha crescut gaire tot i que el clima social feia pensar el contrari i, probablement, té poc marge de moviment tant cap amunt com cap avall. Sembla que el model de país o la identitat és un sentiment profund, poc susceptible de ser modificat per factors externs, al menys a termini curt.
2) Catalunya és més de dretes que d’esquerres, tot i que les segones creixen de manera decidida, possiblement a causa de la precària situació econòmica que estem vivint.
3) Els ciutadans han volgut castigar els partits que han tingut poder en els darrers anys i han donat un vot de confiança als que s’han passat tota la vida a l’oposició i als que acaben d’arribar. Els 19 escons de diferència que esmentàvem assenyalen que el cop de timó en aquest aspecte ha sigut realment potent. L’opinió cada cop més estesa que els polítics actuals no fan bé la seva feina i només pensen en els seus interessos, pot haver tingut en aquesta dada la seva més clara expressió pública.
4) Per acabar, l’elevada participació (del 69,56%) dóna a les dades obtingudes més fiabilitat que en anteriors ocasions. Podríem dir que el retrat té una definició més alta.
Teniu més informació sobre les eleccions catalanes a Parlament de Catalunya i a Eleccions al parlament.
Notes al marge 
En què us baseu per dir que C’s es de dretes? Ells mateixos es defineixen com a centre-esquerra i és evident que han restat vots al PSC.
Jo no em considero de dretes i els hagues votat… vol dir que estic equivocat o que sóc de dretes?
Per altres posts, que tot i que difereixo políticament de la vostra línea, m’agraden i em semblen molt currats, podeu utilitzar aquest document amb els resultats en detall. Està molt bé, per exemple, la distribució per barris:
Feu clic per accedir a ele31.pdf
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’enllaç, Ginés. Ens el llegirem amb deteniment. I gràcies també pels elogis als nostres posts.
Pel que fa la linia política de Ciutadans ens basem en la idea que ens hem format d’ells des que van aparèixer, confirmada per fonts com aquesta, que no creixem que pequi de tendenciosa:
http://blogs.deusto.es/programasaldesnudo/el-programa-de-ciutadans-nadie-mas-antinacionalista-catalan/
I concretament de fragments com aquest: “Es el partido de todos los analizados que dedica más espacio dentro de su modelo económico a la defensa del liberalismo y el libre mercado”.
És veritat que ells asseguren estar al marge de l’eix dreta-esquerra i que, com diem en l’article, aquestes definicions són imprecises i poc nítides (un partit pot ser de dretes en segons quines polítiques i d’esquerres en altres). I d’altra banda, el seu programa conté poques propostes de les que ens permetrien situar-los amb certesa en una banda o en l’altra, perquè es limiten pràcticament a la lluita contra la corrupció i la burocratització política i contra la identitat catalana.
No vull jutjar si ets de dretes o d’esquerres, però crec que, en aquesta simplificació potser excessiva que hem fet, sense espai per al centre o per a un partit que surti d’aquest esquema, Ciutadans cau més cap a la dreta que cap a l’esquerra. Ara, estarem encantats de sentir els teus arguments en contra i valorar-los.
M'agradaM'agrada
Contra la identitat catalana? Entenc que per vosaltres els nacionalistes qualsevol defensa del bilinguisme i la doble cultura que hi ha catalunya és un atac però no he sentit que C’S vagi contra la identitat catalana. Ja estem un altre cop amb el “amb mi o contra mi”? O es que us referiu al terme expressa’t al vostre enllaç com “eliminació de les polítiques de manteniment i promoció de la identitat nacional catalana”?
OJO: “Manteniment i promoció”, d’una identitat nacional, o sigui, cal?
Us proposo que canvieu catalana per espanyola, o alemana o italiana. Perque jo estic i estaria totalmente en contra, és una perdua de diners públics brutal. Cony, inverteix aquests diners en fer una societat més justa amb més oportunitats i després sí que tindrás motius per estar orgullòs de la teva/nostra societat catalana. No creieu?
Només hi ha una cosa en la que defenso la promoció d’una part de la identitat que és l’idioma, com a consequència del franquisme. Totalment superat a dia d’avui, crec.
I rel·lacionat amb aquest tema, aprofito. Creieu, amb bastant frequència, que tot ve d’Espanya, que tot son els altres que us volen mal, pregunteu-vos què heu fet malament vosaltres i en què podrieu millorar. Perque crec que esteu molt lluny d’això. Tinc la percepció, i aquesta és una idea que vull desenvolupar més endevant, que si Catalunya s’independitza (el tema del que més parleu, i parlem, i que molts considerem no prioritari devant la situació socieconómica a Espanya i el mon), només hi haurà un canvi a la societat: la bandera.
M'agradaM'agrada
“Manteniment i promoció de la identitat catalana”: sí, cal. Ho fan tots els estats del món, inclosa Espanya (Instituto Cervantes, per exemple). I els països sense estat, si volen sobreviure, ho necessiten més que ningú.
D’altra banda, treballar per l’estat propi penso que és la millor inversió que es pot fer per tal que la gent tingui més benestar i riquesa.
No crec que tots els problemes vinguin d’Espanya. “En todas partes cuecen habas”. Però sí que alguns dels més importants venen d’allà: la sagnia econòmica que ens empobreix i la persecució de la identitat catalana per construir una identitat espanyola exclusivament castellana, homogènia. No sé qui va ser primer, però els seus atacs contra la meva identitat motiven que el tema em preocupi, perquè la veig perillar. Si no, estic segur que el tema m’interessaria menys.
M'agradaM'agrada
L’Institut Cervantes es promoció de la cultura espanyola al extranger, no a Espanya. Et sembla el símil més adient? Estàs segur que ho fant tots els paisos? Manteniment de la identitat és posar una bandera de Espanya a Plaça Colon com la que va posar Trillo. I és lamentable. No sé si algú s’hauria queixa’t de que la bandera catalana estigues a Plaça Catalunya.
Què vol dir treballar per l’Estat propi? Lluitar per la independència? Com es tradueix això en més benestar i riquesa per la gent? Perque no he sentit a ni un independentista donar un motiu, a banda de la pasta que “Espanya roba”. Es pot concretar? Em pots convencer sent racional i no emocional?
Lo de construir una identitat espanyola homogènia això jo crec que no s’ho planteja ni el PP (probablement els hi agradaria però es absurd), i després parleu de la cultura de la por quan els primers sou vosaltres amb continues referencies de volcabulari bèlic.
M'agradaM'agrada