“Los dircom tienen que dar información interesada y a la vez objetiva, de modo que tienen que tener mucha gracia”

Dimecres vam assistir a Netcom 2012, la trobada anual de directors de Dircom Associació de Directors de Comunicació, convidats per la nostra amiga Marta Civil. L’esdeveniment, celebrat a l’Antiga Fàbrica Damm, va consistir en una sèrie de parlaments dels directius de l’associació i de personalitats com la periodista Mònica Terribas i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, seguit d’un pica-pica per permetre els assistents retrobar-se o conèixer-se i intercanviar impressions i contactes.

Vam tenir la sensació d’estar en una sessió d’speed dating (ep! no és que ho haguem fet mai; ens ho han explicat). L’organització fins i tot va lliurar a cada assistent targetes de visita amb les seves dades per poder-les repartir al llarg de la nit. En el nostre cas en vam repartir poques (som de tarannà tímid), però vam fer alguna coneixença i vam parlar d’alguna possibilitat de feina amb algun vell conegut. Això ja és més del que esperàvem.

Els parlaments van ser un xic llargs. Vam trobar especialment clar, honest i compromès el de Jaume Giró, vicepresident de Dircom, que va parlar de l’obligació de l’empresa de generar confiança i ser el motor de la recuperació en un moment en què altres institucions (polítics i mitjans de comunicació) estan en hores baixes.

De tot el que es va dir, però, ens quedem amb una sentència que va pronunciar Leopoldo Abadía via vídeo (ho repetim de memòria, però ens sembla que encertem la idea): “Los dircom tienen que dar información interesada y a la vez objetiva, de modo que tienen que tener mucha gracia”.

Sense ser dircoms, aquesta és també una mica la nostra feina. Escrivim per encàrrec de tercers, i òbviament hem de presentar les seves organitzacions i activitats sota la millor llum possible, però mai se’ns ha demanat de falsejar la realitat. El món empresarial necessita comunicar-se bé, per a interès propi, és clar, però també per a interès dels seus clients actuals i potencials i de tota la societat. D’acord que el periodista del mitjà i el mateix ciutadà que rep la informació han de saber qui els la proporciona i quin benefici en treu, que han de contrastar les fonts, que no han de ser ingenus. Però no fa cap favor a ningú que l’empresa s’expressi amb un llenguatge pobre, amb faltes d’ortografia, que no informi dels avantatges reals dels seus productes, que no arribi a l’oïda de gent que podria cobrir alguna necessitat i guanyar qualitat de vida fent ús dels seus serveis.

L’endemà vam llegir-nos el prospecte del Dircom que ens van donar i vam aprendre que l’associació, més que constituir un lobby de directius de grans empreses, té entre els seus principals objectius promoure les bones pràctiques professionals. Amb aquest propòsit ha elaborat un codi de conducta i ha creat un comitè per avaluar possibles infraccions i actuar i proposar en el seu cas sancions o denúncies.

El director de comunicació d’una empresa no només s’ocupa de les relacions amb els mitjans, sinó també de les relacions institucionals, les relacions públiques, la gestió de contingències, la comunicació interna, l’arquitectura de marca, la publicitat, l’acció social, el patrocini i mecenatge i la gestió de valors i conducta. Al nostre país la comunicació a les empreses està, en general, a les beceroles. Cal que ens posem les piles amb aquesta tema si volem ser competitius. Tots plegats ens hi juguem molt.