Llocs bells de CatalunyaAl mapa trobem Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Bellvís, Bell-lloc d’Urgell i Bellpuig (comarca d’Urgell).

Històricament, els catalans ens hem trobat a gust a la nostra terra: hi hem trobat qualitats positives i ho hem reconegut en triar els noms dels indrets. Com a mostra d’això us oferim aquest llistat de poblacions (deixem de banda edificacions i accidents orogràfics, perquè la feina se’ns complicaria massa). Cal dir que la llista és aproximada.

Bonastre, tot i que sembli evident que ve de “bon astre”, s’anomenava Alastro al segle XI, nom d’origen incert que va derivar en Bonastro al segle XII. Castellbell podria ser “castell vell” amb un error ortogràfic, però tampoc és forassenyat que estigui ben escrit. L’origen de Bonestarre també és dubtós: Joan Coromines diu que té una arrel llatina, “bon estar”, iberobascquitzada amb l’arre final que tenen moltes poblacions d’aquella zona del Pirineu: Escalarre, Ginestarre… Però també seria possible que el nom sencer fos iberobasc i que no tingués res a veure amb el benestar. I acabem amb un aclariment: hem inclòs Biure perquè, segons sembla, és una contracció de Benviure. En la documentació del segle X apareix com a Benevivere.

Bellaguarda (x 2)

Bellaire

Bellamar (x 2)

Bellaterra

Bellavista (x 6)

Bellcaire d’Empordà

Bellcaire d’Urgell

Bellesguard

Bellestar (x 2)

el Bellestar

Bell-lloc (x 2)

Bell-lloc d’Urgell

Bellmunt

Bellmunt del Priorat

Bellmunt d’Urgell

Bellprat

Bellpui

Bellpuig

Bell Soleig

Belltall

Bellvei

Bellveí

Bellver

Bellver de Cerdanya

Bellver d’Ossó

Bellvís

Bellvitge

Biure

la Bonaigua

la Bonaigua de Baix

Bonaire

el Bonaire

Bonansa

Bonany

Bonastre

Can Bonastre

Bonaterra

Bonavista (x 5)

Bonestarre

Bonrepòs

Bonretorn

el Bon Sol

Bonsolei

Castellbell

Castellbell i el Vilar

Castellbò

Torrebonica

Hem tret la major part de la informació de Institut Cartogràfic de Catalunya, Catalunya, gran atles de carreteres, SGIT Geoestel, 2003, i de Josep Moran, Mar Batlle i Joan Anton Rabella, Topònims catalans: etimologia i pronúncia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.