“Si hagués dit ‘hagués’, ho hauria dit malament”

Després de l’ús de molt en oracions negatives i interrogatives, l’error més estès que hem detectat en l’ús del català és la utilització del plusquamperfet de subjuntiu (hagués, cantés, vingués…) en lloc del condicional (hauria, cantaria, vindria). Dit així sembla molt difícil, però és molt fàcil:

No hem de dir:

Si m’ho haguessis dit, l’hagués anat a veure.

sinó:

Si m’ho haguessis dit, l’hauria anat a veure.

No hem de dir:

Si haguessin perdut, no haguessin tingut aquesta rebuda.

sinó:

Si haguessin perdut, no haurien tingut aquesta rebuda.

Oi que és simple? En les oracions condicionals (i en algunes altres), l’acció s’expressa amb el temps condicional del verb. Per exemple:

Em sembla que t’hauria agradat molt el concert.

Llàstima que no puguis venir, estic segur que t’agradaria.

El plusquamperfet de subjuntiu es deixa per a la frase complementària, no sempre necessària, com hem vist més amunt, que se sol començar per si, però que pot ser d’una altra mena:

Encara que l’hagués vist abans, no hauria pogut evitar l’impacte.

Si haguéssiu parat atenció a classe, ara no tindríeu aquest problema.