Ens van encarregar l’edició d’un curs d’informàtica i vam patir molt a l’hora d’escriure els termes especialitzats. El món informàtic és ple d’anglicismes i sovint no hi ha una línia divisòria clara entre els noms propis (marques, patents) i comuns.

Ens va anar molt bé acudir a aquestes fonts: Al Termcat, si poses el terme en anglès et surt la traducció en català, en cas que n’hi hagi. Per exemple, backend és “processador dorsal”, cache és “memòria cau” i plugin és “connector”. Si acoteu la cerca a l’àrea temàtica “Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions” us sortiran menys resultats i més ajustats. També són molt útils el Recull de termes de Softcatalà, que llista els conceptes amb anglès i amb la seva traducció al català, i la Guia d’estil per a la traducció de productes informàtics del mateix portal. A més, nosaltres hem consultat el Meme de traducción colaborativa de Úsalo, en castellà, i la Viquipèdia.

Tot i així, quan tractes amb textos de cert nivell, trobes molts termes que no apareixen en aquests glossaris. Això ens ha obligat a decidir un criteri, que compartim amb vosaltres per si us serveix, però que no pretén ser ni canònic ni infal·lible. Més aviat vol ser la guspira que encengui el debat. És una primera aproximació i dista molt de ser una solució completa i definitiva. A veure què us sembla:

Hem optat per escriure en cursiva atributs, comandaments, directives, eines, esquemes, extensions, funcions, instruccions, mòduls, opcions, ordres, paràmetres, processos, utilitats, valors i variables (tot i que tot això pot tenir significats diferents segons el context). En anglès, moltes d’aquests ordres o variables són paraules que ja tenen un significat previ (exit, kill, stop, yes…) i que cal marcar d’alguna manera per donar a entendre que aquí s’usen amb un sentit diferent. En català no es produeix aquesta polisèmia, però en ser termes estrangers ens sembla que també els escau la cursiva. I com que solen ser paraules que hom escriu en programar o en interactuar amb l’ordinador, les entenem com a metalingüístiques, és a dir que les usem més aviat així: “gat és un substantiu masculí”, que no pas així: “el gat es va amagar sota la taula”.

En canvi, escrivim en rodona adreces web i de correu electrònic (que ja porten elements gràfics que les permeten identificar fàcilment), aplicacions, classes d’objecte, companyies, connectors, dimonis, directoris, entorns, interfícies, marques, paquets de programari, programes i protocols. Algunes van en majúscules i altres no. Les marques comercials duen majúscula inicial (o allà on la mateixa empresa decideixi) i i les sigles s’escriuen totes elles en majúscules, encara que representin termes genèrics.

Ens agradaria molt conèixer la vostra opinió sobre tot això. Cada nou cas que ens trobem ens genera dubtes. Per exemple, no tenim clar si en desenvolupar el significat d’unes sigles de, per exemple, un protocol, és millor escriure “NFS (Network File System)” o “NFS (network file system)”. El primer cas tindria sentit si interpretéssim el protocol com una marca registrada o com un procediment patentat; en cas contrari seria millor el segon.

En el proper post penjarem un llistat d’alguns dels termes informàtics que ens hem trobat.