De sistemes d’impressió n’hi ha molts, però cap, al nostre parer, produeix resultats tan bells com els de la impressió tipogràfica o letterpress, la original, la que va idear Gutenberg i perfeccionar Schöffer (el primer va usar tipus mòbils de fusta, i el segon, de metall). El relleu que deixa converteix els materials impresos en objectes no només visuals, sino també tàctils. I la tinta i el paper, és clar, també fan una olor magnífica. Aquest és un dels arguments habituals dels defensors del llibre davant de l’e-reader, tot i que nosaltres no tenim res contra els e-readers (al contrari) ni volem en aquesta ocasió fer una defensa del llibre, sinó de la impressió tipogràfica, que va anar molt de baixa des de l’aparició del gravat al buit, la flexografia, la serigrafia, la tampografia, l’òfset i la impressió digital, tot i que darrerament torna a anar en augment, especialment en la creació de targetes de visita.
El concepte de tipografia, de disseny de tipus de lletres, ve d’aquí, de l’estudi de les formes de les lletres i la seva distribució a la pàgina per aconseguir la millor legibilitat i equilibri en la composició.
Esperem que aquest vídeo de Danny Cooke (que vam descobrir per mitjà d’Apartment Theory) us agradi tant com a nosaltres. Aquí el teniu amb subtítols en castellà. Per cert, coneixeu alguna impremta que treballi amb tipografia a casa nostra? Si és que sí, digueu-nos-ho, ens agradaria molt fer-li una visita.
Notes al marge 
Doncs jo sé que hi ha una petita impremta al C/ Dr. Fortuny, però no sé què fan ni com treballen… També tinc un company de feina que el seu pare era impressor, però ara no el veig, li preguntaré quan el vegi.
La meva opinió personal és que sí, que és tot un art i que a més, no hi ha material més preservable que el paper. Les tecnologies digitals tenen el gran handicap de la perdurabilitat, cosa que el paper, almenys en les impressions anteriors al segle XX (o no sé quan va ser el “tall” del paper tradicional al paper àcid i trencadís que no perdura fàcilment), mai perdrà. Això és quelcom a tenir present en quant a la preservació patrimonial… Ara bé, una cosa és la conservació i el romanticisme de veure una tècnica antiga o feta sobre un altre suport, i una altra ben diferent és negar-se als avantatges que té, a tots nivells, la tecnologia de la tinta electrònica d’un e-reader o la de la pantalla d’una tablet (luminiscència regulable). Ho sento, però a banda de la versatilitat, l’emmagatzematge, el cost, etc. per a mi el més important és que en aquest món hem d’acabar per consumir en MASSA els pocs recursos naturals que ens queden. Hem de passar del paper a la pantalla, de la tala massiva d’arbres, al mini-consum elèctric i no contaminant de la lectura sense paper… Molt bo l’article i el vídeo, enhorabona!
M'agradaM'agrada
En això discrepo, Su. Els arbres són un recurs renovable (si s’explota de manera intel·ligent). A Catalunya creix cada any la superfície forestal. L’energia elèctrica amb la qual carregues les tauletes digitals (i els ebooks també, però aquests consumeixen molt poc) procedeix de diferents fonts, una de les quals (i no pas la menys important) són les centrals nuclears. El que sí que penso que és bo que haguem assimilat és que tots els recursos són escassos i que no s’han de malabaratar. (L. R.)
M'agradaM'agrada
Potser tens raó en certes de les coses que dius, però penso que la comparativa no és equitativa i que l’ús del paper no és ni molt menys l’adequat per arribar a la sostenibilitat desitjada. Per a l’edició d’un sol llibre es pot arribar a gastar molt paper, i no em negaràs que, com tu bé dius, tot i que els arbres i la vegetació són renovables, l’ésser humà no ha tingut mesura ni cap mena de cura en la seva explotació racional, així que, com veig inviable una explotació “assenyada”, no sóc gens partidària de l’edició massiva en paper. Malgrat això, i com ja vaig dir, no nego la importància de l’edició en paper a petita escala, en vistes sobretot a la conservació i preservació de les obres. L’energia consumida per un tablet o un e-reader és infinitament inferior en danys ambientals als que provoca l’explotació natural dels arbres, o almenys això és el que dedueixo del baixíssim consum energètic del meu dispositiu. A més, aquests aparells (e-readers o tablets) permeten emmagatzemar un nombre molt i molt elevat de llibres, documents, fitxers o d’altres aplicacions, segons sigui el cas. L’únic problema que li veig a la lectura sobre suport de tinta electrònca o sobre pantalla digital és l’excessiu cost que per a l’usuari tenen les obres, o almenys de moment (deixant la pirateria a banda, és clar). El mercat de llibres electrònics és actualment abusiu, i a més no permet en molts casos la lectura en diversos dispositius, pel que em sembla una despesa totalment desequilibrada en relació al seu aprofitament i ús, i penso qe fins que aquest handicap no sigui assolit (m’imagino que per disputes del mercat editorial) aquesta nova tecnologia no trobarà el seu veritable i definitiu impuls.
Un altre punt interessant, i aquí ja m’allunyo de la polèmica de les energies i el mediambient, és l’enorme interactivitat que permet un lector digital de llibres, o almenys la major part dels fets servir per als tablets. El lector pot obtenir, a travès d’un sol clic, la definició d’una paraula concreta accedint drectament a un excel•lent diccionari (eina molt útil per als que comencem o intentem perfeccionar la nostra lectura en una altra llengua); d’altra banda, permeten subratllats, anotacions personals i fins i tot compartir cites on-line o compartir crítiques i valoracions del llibre amb altres usuaris a nivell mundial (amb una aplicació relacionada). Penso que això, almenys per la meva experiència, és una veritable revolució en el món de la lectura i el tractament de llibres i documents —cas de les tablets, veritables dispositius multifuncionals i multimediàtics— Salutacions!
M'agradaM'agrada