Sembla el mateix, però no ho és

El concepte de fals amic —aplicat a la llengua— no és gaire conegut, però quan expliques que són paraules o expressions de dues llenguües que s’assemblen molt però que tenen significats completament diferents, i quan poses l’exemple de l’encostipat català i el constipated anglès, de seguida t’entenen. Tots coneixem falsos amics, malgrat que no tots sabem que es diuen així.

L’altre dia li explicava a la meva mare aquest concepte i vam rememorar diversos exemples sonats de de falsos amics entre el català i el castellà. Jo vaig començar dient que no és el mateix ser afamado que estar afamat i ella em va recordar un cas, suposadament real, suposadament ocorregut a uns coneguts seus, d’una parella catalana que reben una dona gallega. Li ensenyen la casa i al final li diuen: “Arriba no vamos porque están las golfas y no vale la pena”. Després s’asseuen a la sala d’estar i com que la convidada s’asseu tímidament a l’extrem del sofà, la dona de la casa li diu “Acuéstese, mujer, acuéstese con mi marido”.

Jo li comento un altre fals amic que atribueixo a aquesta parella i resulta que no, que aquest té a veure directament amb la meva mare. Quan els meus germans i jo érem petits teníem una dona de fer feines també gallega (sense cap vincle amb l’altre personatge, que jo sàpiga) que un dia li va dir a la meva mare: “Señora, ahora ya lo entiendo, pero cuando llegué me parecía terrible que una mujer joven como usted llamara canallas a los críos. Que si la canalla esto, que si la canalla aquello… ¡Si son unos angelitos!”

Un altre fals amic mític és un que va dir un cop la meva germana. Va a la gasolinera, demana que li omplin el dipòsit, l’operari treu el tap, introdueix la mànega al forat i va a atendre un altre client. La meva germana, preocupada, li diu: “No me besará, ¿verdad?”.

Finalment, la meva mare m’explica un acudit. Un català s’allotja en un hotel, posem que a Sevilla, i, com que vol veure molts monuments i racons de la ciutat, demana al recepcionista que el llevi d’hora. Li diu: “Gríteme por la mañana y, si no me levanto, pégeme un golpe de teléfono”.