El que no m’agrada dels informatius de TV3

Benvolguda senyora Terribas,

Sóc espectador habitual del Telenotícies, l’informatiu de la cadena que vostè dirigeix. Li escric per comentar-li algunes coses del programa que no m’agraden, i, per demanar-li que, si coincideix amb mi en la valoració, miri de corregir-ho. Ho faig perquè com a contribuent desitjo que es faci un millor ús dels meus impostos i perquè com a receptor de les emissions em sento mal informat. Entenc que vostè pot tenir d’aquest tema una opinió divergent de la meva, però almenys espero que li interessi saber què en pensen els usuaris. Aquí té l’opinió d’un d’ells. Si en demana més podrà fer-se una composició de conjunt.

1. Els presentadors i reporters parlen un català que fa mal a les orelles, un mer calc del castellà que pel que es veu no supervisa ningú, potser perquè les retallades han afectat el nombre de correctors lingüístics que treballen a la cadena. Però encara que sigui així, em faig creus que els periodistes de TV3 tinguin un coneixement tan limitat de la llengua. Si aquells que la tenen com a eina principal de treball i que han superat unes oposicions molt competides per obtenir la feina (i que deuen estar, per tant, entre els millors del país) la parlen tan malament, això vol dir que el nivell d’instrucció del català a les escoles i a les facultats de periodisme i l’exigit a les proves d’accés de la CCRTV són del tot insuficients.

2. També trobo que aquests professionals —amb les naturals excepcions— no aprofundeixen en la informació que presenten. Molts cops sembla que passin de puntetes per damunt de les notícies. M’imagino que el que passa és que fan la feina de manera burocràtica, per complir l’expedient, i no els interessa el que expliquen. En comptes d’ajudar-te a formar-te una idea clara dels fets, sovint et generen un munt de dubtes i de preguntes. Per més que m’expliquen la crisi o els diners que Espanya deu a Catalunya o viceversa, no n’acabo de veure mai l’aigua clara. Crec que els manca posar-se en la pell de l’espectador i mirar de donar resposta a allò que aquest es pregunta. Els veig desmotivats, treballant d’esma.

3. Sovint anteposen les seves fílies i fòbies personals a la veracitat i l’objectivitat. Jo sóc del Barça i m’alegro molt de les seves victòries, però em molesta —m’ofèn— que en les informacions sobre una victòria de l’equip o en la prèvia dels partits facin vídeos amb càmera lenta i música èpica per exaltar els espectadors. Aquests exercicis estilístics no són propis d’un informatiu. Els fets són prou eloqüents i, per mi, podríeu deixar tota aquesta parafernàlia per als programes esportius. Teniu una cadena sencera per fer-ho.

4. Aquesta tendenciositat no només afecta al futbol, sinó a qüestions molt més importants. Dilluns passat, Solidaritat per la Independència va portar el “cas de les motxilles” a la fiscalia. Aquest cas es refereix al fet que durant 11 anys els directius de la Diputació de Barcelona han cobrat sobresous injustificats i podrien haver incorregut en delictes de prevaricació i malversació de fons púbics. SI ho denuncia i a més assegura que la Diputació (governada per CiU i PP) no els ha facilitat tota la informació que van reclamar. El fet és greu i implica José Montilla, Celestino Corbacho i Manel Royes, entre d’altres.

El Telenotícies Migdia en va donar la notícia, però no la va incloure al sumari, no va buscar les reaccions dels implicats, de la Diputació o d’altres partits i li va dedicar exactament 40 segons. En canvi, el programa va dedicar un minut i 40 segons a explicar un projecte per construir una pista d’esquí a Barcelona, “una hipotètica instal·lació” que “s’acabaria”, si és que s’acaba fent, que no és segur, “d’aquí a tres anys”. Aquesta notícia es podia haver emès perfectament el dia abans, l’endemà o l’altre, o d’aquí a un mes. Però per al Telenotícies és molt més important que una denúncia que afecta un expresident de la Generalitat.

També la renovació d’Abidal pel Barça va obtenir més temps: 1’40”. El Barça va tenir en conjunt 2’20” i el total dedicat als esports va ser de 4’20”.

De Manuel Fraga heu dit que és un personatge “controvertit”, amb “llums i ombres”, però encara és hora que expliqueu una sola de les seves llums. Us imagineu algun altre país on un ministre d’una dictadura (que a més assegura no penedir-se de cap dels seus actes) continua essent ministre i president d’una comunitat autònoma en la democràcia que la succeeix?

El dia que començava el judici a Baltasar Garzón, TV3 ja l’havíeu sentenciat. Al llarg de la notícia, es diu que aquesta és “la primera de les causes que Garzón té obertes i que el poden apartar definitivament de la carrera judicial” (o en podria sortir reforçat), que “el jutge sap que pot estar començant a escriure els últims dies de la seva carrera judicial” (o no), que “podria ser finalment condemnat per prevaricació i abocat durant anys a l’ostracisme de la inhabilitació” (però el judici acabava de començar) i que està “baixant unes escales que potser no tornarà a pujar”. També vau contraposar repetidament —en un exercici que semblava una revenja— el prestigi que el jutge havia tingut i la humiliació que significa seure al banc dels acusats: “El jutge estrella serà jutjat” i “fins aquí ha arribat qui un dia va ser el jutge més famós”.

I fins aquí ha arribat també aquesta carta. Gràcies pel seu temps i per la seva atenció.

Atentament,

Llorenç Roviras