La capacitat, en periodisme, per reconèixer un error

Comptem novament amb una signatura convidada. Marta Civil i Serra, coeditora de l’Informe de la comunicació a Catalunya de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), reflexiona sobre les pràctiques periodístiques actuals arran de la nostra denúncia del tracte que vam rebre del Time Out Barcelona.

Llegir aquesta nota sobre les males pràctiques del Time Out Barcelona que ha viscut l’equip de Contents Editors en la seva pròpia pell ens ha de servir per fer una petita reflexió sobre les rutines de producció, la qualitat dels continguts periodístics i el respecte als drets d’autor i a la propietat intel·lectual. Fa unes setmanes, a la jornada Netcom 2011 organitzada per l’associació de directius de comunicació Dircom Catalunya, el consultor de comunicació estratègica Àlex Terés recomanava defugir de la pràctica del “tallar i enganxar” als 200 professionals de comunicació corporativa assistents, perquè segur que a curt, mitjà o llarg termini t’acaba perjudicant. Aquest consell, que pot semblar molt bàsic, ara el podem fer extensible també als responsables de Time Out Barcelona.

L’alarma d’aquestes males pràctiques creix si d’aquest fet concret es pot deduir que potser la publicació no utilitza un sistema rigorós d’arxiu i documentació interns, si no preserva qui és l’autor de cada article ni els drets de reproducció que en pot fer en un futur. És evident que un error el pot tenir tothom. El problema rau en com el mitjà el reconeix públicament. De fet, per això existeixen, des de fa anys, les seccions de “fe d’errates”, a les publicacions regulars. Desconec si Time Out Barcelona va preveure, al dissenyar la revista, un espai on disculpar-se, amb certa humilitat, davant de qualsevol possible error.

Segurament l’equip de Time Out Barcelona no hauria acceptat que la portada de l’especial Sónar 2009 es repetís per a les edicions de 2010 i 2011. L’error hauria estat massa evident. Per què, doncs, accepta, que un reportatge surti publicat sense reconèixer l’autoria l’any 2009? O és que ja tenia previst (re)utilitzar-lo en un futur? Personalment recomanaria als responsables de la publicació que no subestimin els seus periodistes —de plantilla i col·laboradors— ni tampoc els seus lectors. Junts són, en el fons, els qui poden fer créixer la revista o la poden apagar. Time Out Barcelona hereta el llegat de la trentena d’edicions que hi ha a nivell internacional. Es pot viure de les bones pràctiques de mitjans germans, però la credibilitat d’un mitjà es forja en cada número nou que surt al carrer.

Des de diversos fòrums de la professió —el Consell de la Informació de Catalunya, el Col·legi de Periodistes i les dotze universitats que hi ha a Catalunya, que avui totes imparteixen algun grau en comunicació— s’insisteix en la necessitat de vetllar per la qualitat informativa dels mitjans. És evident, però, que aquesta qualitat que es demana als periodistes i fotoperiodistes sempre haurà d’anar acompanyada d’un compromís real de bones pràctiques dels seus equips directius.

Marta Civil i Serra
Periodista col·legiada número 99140