Una feina que vam fer per a la revista va sortir sense signar i s’ha reutilitzat sense coneixement nostre

Fa dos anys, Time Out Barcelona ens va encarregar la redacció de l’especial Sónar 2009, un llibret de 48 pàgines que aniria encartat gratuitament dins de la revista i que els assitents al festival també podrien recollir separadament. Mentre el preparàvem vam preguntar nombroses vegades a la persona que ens havia fet l’encàrrec si podiem signar com a Contents Editors (el nom de la nostra empresa, que acabàvem de crear i volíem promocionar) o si sortiríem amb els nostres noms (Anna Mosquera i Bondia i Llorenç Roviras). Van fugir d’estudi i quan es va publicar vam veure que no hi apareixia ni una cosa ni l’altra. Hi sortia tothom —director, director d’art, edició i realizació…— menys els autors del text.

El 2011, al nou especial Sónar, vam descobrir que a la secció de restaurants recomanats havien copiat textualment 6 dels nostres textos, i n’havien afegit 6 més de nous. I en el de locals de copes, ens n’havien copiat 6, i ho havien completat amb 4 més de nous. Llavors vam comprovar que el 2010 també havien reutilitzat la nostra feina. A les fotografies adjuntes, els textos ressaltats en fúcsia del 2011 són exactament iguals que els del 2009.

Després de diversos intents de parlar amb el director de la revista, Andreu Gomila, i d’enviar-li un correu electrònic explicant el tema i no rebre cap resposta, vam aconseguir parlar-hi. Ens va dir que no sabia de què li parlàvem (cosa evidentment falsa), que no sabia per què no van aparèixer els nostres noms en els crèdits i que s’havien tornat a publicar perquè pensava que eren textos interns, fets per la redacció, i que en aquest cas era habitual reutilitzar-los. Li vam demanar només una nota de correcció a la revista explicant qui eren els autors d’aquests textos i el compromís de no tornar a utilitzar la nostra feina sense retribuir-la. No vam reclamar una compensació, tot i que la manca de menció de l’autoria vulnera la propietat intel·lectual i genera un dret indemnitzatori. Ens va dir “Així ho farem”, però un mes després encara no han publicat la correcció. Tampoc no ens va demanar mai disculpes.

No acreditar l’autoria dels textos atempta contra els drets d’autor. I si no hi ha un contracte que digui el contrari, no es pot reutilitzar un text que s’ha encarregat per a un ús concret, en aquest cas l’especial Sónar del 2009. Com a periodistes i ciutadans preocupats per les bones pràctiques empresarials i periodístiques, ens entristeix profundament comprovar com funciona el Time Out Barcelona. Pensem que una publicació d’aquest renom hauria de tenir al capdavant persones que complissin uns requisits morals mínims i que fossin més respectuosos amb els drets i conscients dels deures de la professió.