Ens volem comprar un ereader, però no ho veiem clar. Ens ajudeu?

Des de 2007 que es comercialitzen els lectors de llibres electrònics i nosaltres encara no en tenim. Primer ens semblava que tenien molt poques prestacions i que probablement en poc temps baixarien de preu, cosa que no va passar. Després esperàvem a veure com seria l’iPad, i tot i que té moltíssimes més prestacions que un llibre normal, li vam trobar a faltar moltes coses que sí tenen els notebooks o ordinadors petits. Però encara que l’iPad 2 ha solucionat moltes d’aquestes mancances, ens decantem per comprar un lector d’ebooks (espera, potser al capdavall és millor un iPad… no, millor un lector…)

El fet diferencial que ens fa optar —en principi— per un ereader és la tinta electrònica. Gràcies a aquesta tecnologia, la pantalla no està retroi·luminada i no cansa la vista. Ja passem prou hores davant de l’ordinador i de l’iPhone com per comprar un artefacte semblant. La tinta electrònica és una gran troballa: a més de no contribuir a l’assecament ocular, permet llegir a ple sol (essencial per a nosaltres) i fa que la bateria tingui una durada extraordinària. A canvi, perdem els milers d’aplicacions i prestacions de l’iPad. Entre una navalla suïssa i una navalla amb una bona fulla de tallar i res més, ens quedem amb la navalla amb la bona fulla.

I què passa amb els llibres? No res, en continuarem comprant. Els que ens interessen de veritat, volem tenir-los. I veure que els tenim. Posar-los a la prestatgeria. Que ocupin espai. Olorar-los. Ja tenim una edat i som bastant clàssics en aquest sentit.

Però necessitem un lector de llibres electrònics per llegir white books dels que es troben gratuïtament a internet: llibres sobre temes tècnics de 80 a 200 pàgines, que ens dol imprimir pel cost que això té per al medi ambient, però també per a les nostres butxaques (els carrets de tinta costen una barbaritat). Volem llegir articles d’internet convertits a PDF, revisar escrits que estem escrivint en TXT. I volem subratllar-los. No ens ve de gust, ara per ara, llegir novel·les en aquest aparell. Trobem que és més interessant per fer feina, per a estudiants que han de fer treballs, per a periodistes que han de sintetitzar informació de diverses fonts.

Per poder fer aquesta feina en condicions, també demanem que la pantalla tingui un mínim de 6 polzades, i millor si són 8 (l’iPad en té 9,7). I que també tingui pantalla tàctil. I wi-fi. Si a més a més permet escoltar música, millor. I la possibilitat de navegar per internet també és benvinguda. El pes no és essencial, sempre que no sigui un totxo. I la memòria, per a l’ús que n’hem de fer, és suficient si arriba a 1 o 2 GB.

Així, doncs, quin lector comprem?

Edi.cat (Edicions Digitals en Català) ven tant llibres digitals com els aparells per llegir-los, i d’aquests, en descriu les característiques de manera clara i ordenada. Són la majoria dels que hi ha al mercat, tot i que hi falta el Kindle, exclusiu d’Amazon.

Aquest posseeix les millors prestacions que hem trobat i el compraríem ara mateix si no fos perquè no té pantalla tàctil. Sí que té un control que permet seleccionar i copiar fragments de text, i fins i tot compartir-los per Twitter i Facebook. Però és pràctic aquest sistema? Servirà per al que nosaltres volem? El model DX, amb pantalla de 9,7 polsades, costa 261 €, un preu molt raonable.

Dels que tenen pantalla tàctil, el Papyre 6.2 té un bon preu, 239 €. En canvi, els preus del Sony 700 (499 €), l’Iliad Second Edition (599 €) i l’Irex DR 1000 (pantalla de 10,2 polsades però a 699 €) ens fan reobrir el debat de l’iPad: el model 2 amb wi-fi costa 479 € amb 16 GB de memòria, 579 amb 32 i 679 amb 64.

Què en penseu vosaltres? Feu servir algun d’aquests aparells? Ens els recomaneu? Quan ens haguem decidit us ho explicarem en un nou post.