Com escriure ficció

És estiu, probablement tens una mica de temps lliure i estàs pensant a començar aquella novel·la o llibre de poemes que fa temps que et volta pel cap, però no trobes el moment, l’ambient propici, l’argument o el to. Bé, doncs aquí tens una sèrie de consells que et poden donar l’empenta que necessites. Si després d’això no t’hi llances, és que escriure no és per a tu. Però no passa res: hi ha milions d’altres coses fascinants per fer a la vida.

La majoria d’aquestes recomanacions procedeixen d’un article del diari The Guardian, que recull les opinions d’una colla d’escriptors, però n’hem afegit d’altres trobades a internet, les hem traduït i les hem reordenat. La barra inclinada indica la mateixa idea, però expressada per un altre autor.

Viu

  • Obra la teva ment a noves experiències, particularment a l’estudi de les persones. Res del que li passa a un escriptor —feliç o tràgic— és en va.
  • Viu.

Llegeix

  • Llegeix molt. / Desenvolupa la capacitat escriptora a base d’anys i anys de lectura.
  • Llegeix molt i amb criteri: la mala escriptura és contagiosa.

Prepara’t

  • Porta sempre a sobre una llibreta. Sempre. / Registra moments, impressions fugisseres, converses escoltades, les teves pròpies tristeses, desconcerts i alegries. / Agafa l’hàbit d’anotar les teves observacions i de mica en mica es convertirà en un instint.
  • Decideix quin moment del dia o de la nit t’és millor per escriure i organitza la teva vida en funció d’això.
  • Treballa amb un ordinador que no tingui connexió a internet.
  • Tingues un diccionari, però a la caseta del jardí o darrere de la nevera; en algun lloc que demani un esforç anar-lo a buscar. El més probable és que les paraules que et vinguin al cap siguin perfectes. Per exemple cavall, córrer, va dir.
  • Protegeix el temps i espai que dediques a escriure. No deixis que ningú hi entri, ni tan sols les teves persones més estimades.

Escriu

  • La manera d’escriure un llibre és escriure un llibre. No deixis d’apuntar paraules a la pàgina. / Escriu tan aviat com et llevis. / Escriu. / Escriu molt. / Posa una paraula darrere l’altra. Troba la paraula correcta, escriu-la.
  • Treballa intensament. / Sigues persistent. / No abandonis.
  • No paris mai quan t’encallis. Potser no solucionaràs el problema, però canvia de tema i escriu una altra cosa. / Treballa en més d’una idea a la vegada. Si he d’escollir entre escriure un llibre i no fer res sempre triaré la segona opció. Només si l’elecció és entre escriure un llibre o un altre, sempre escolliré escriure una cosa o l’altra.
  • Ocasionalment, cedeix a les temptacions. Neteja el terra de la cuina, estén la roba. És recerca. / Si t’encalles, aixeca’t de la cadira. Fes un passeig, pren un bany, ves a dormir, fes un pastís, dibuixa, escolta música, medita, fes exercici. Facis el que facis, no et quedis donant voltes al problema. Però no parlis per telèfon o vagis a una festa; si ho fas, les paraules de les altres persones s’introduiran on haurien d’estar les paraules que no trobes.  / Un problema amb un fragment de text normalment se soluciona fent una llarga caminada. / Quan surto a caminar una bona estona sempre torno al meu manuscrit amb una mirada nova.

Escriu així

  • Escriu el llibre que t’agradaria llegir. Si tu no voldries llegir-lo, per què ho hauria de fer ningú altre? No escriguis per a una suposada audiència o mercat. Podrien haver desaparegut en el moment que acabessis el llibre.
  • Imagina que t’estàs morint. Si tinguessis una malaltia terminal, acabaries el llibre?
  • Escriu el que vulguis. Tant se val com de real o de fictícia és la teva història: el que importa és que sigui necessària.
  • Escriu la teva història com necessita ser escrita. Escriu-la amb honestedat. No estic segur que existeixi cap altra regla. Al menys, cap altra que importi.
  • Sigues ambiciós amb l’obra i no amb la recompensa.
  • Quan tinguis una idea, passa un temps en silenci amb ella. Deixa que es desenvolupi sola.
  • Dóna al treball un nom tan aviat com puguis. Dickens sabia que Bleak House es diria Bleak House bans de començar a escriure-la. La resta degué ésser fàcil.
  • Quan estic absort dins d’una història, vivint-la mentre l’escric, no sé què passarà. Intento no dictar-ho, no jugar a ser déu. / En la part de planificació d’una història, no preveig el final. Aquest ha de sorgir de tot el que va davant seu. / Respecta la manera com els personatges poden canviar un cop ja tenen 50 pàgines de vida.
  • Confia en els teus lectors. No cal que els ho expliquis tot. Si alguna cosa la tens clara i li insufles vida, ells també ho entendran.
  • Evita les frases redundants, els adjectius que distrauen, els adverbis innecessaris. / Elimina les metàfores i els símils. En el meu primer llibre em vaig prometre a mi mateix que no no n’usaria cap i se me’n va escapar una en una posta de sol al capítol 11. Encara em ruboritzo quan la llegeixo.
  • Les descripcions son difícils. Recorda que tota descripció és una opinió sobre el món. Troba un punt de partida. / Si una descripció està marcada pel punt de vista del personatge que la fa, es converteix, de fet, en part de la definició del personatge i en part de l’acció. / Sigues auster en les descripcions. Destria el detall revelador del banal.
  • Escriu diàlegs que la gent realment diu.
  • Intenta ser precís.

Edita

  • No miris enrere fins que hagis escrit un esborrany complet; comença cada dia a escriure allà on ho vas deixar el dia anterior. Això evita sentiments de frustració i et dóna un corpus substancial abans de posar-te a fer la feina de veritat, que és editar el text. / Deixa temps suficient entre l’escriptura d’un fragment i la seva edició. / Deixa el llibre de banda durant un temps. Després llegeix-lo com si no l’haguessis llegit mai abans.
  • Edita. / Talla (potser hauria de dir TALLA): només si no tens paraules no essencials pots fer que cada mot essencial compti. / L’edició ho és tot. Talla fins que no puguis tallar més. Del que queda normalment en brolla vida. / Sigues el teu propi crític: comprensiu però despietat! / Aprèn a ésser autocrític. / Intenta llegir la teva obra com un faria un estrany, o millor, com ho faria un enemic. / Talla com un boig. Menys és més.
  • Llegeix el text en veu alta, perquè és l’única manera d’assegurar-te que el ritme de les frases és correcte. / Escolta el que has escrit. / Una història necessita ritme. Llegeix-te-la en veu alta a tu mateix. Si no hi trobes una espurna de màgia és que li falta alguna cosa.
  • Demana a un o dos amics que es llegeixin el teu treball abans de donar-li a ningú del món editorial. / No facis cas de la gent que no respectis. / Quan la gent es diu que alguna cosa els grinyola quasi sempre tenen raó. Quan et diuen exactament de què es tracta i com arreglar-ho quasi sempre s’equivoquen.
  • Arregla-ho. Però recorda que, més tard o més d’hora, abans que assoleixis la perfecció, ho hauràs de deixar estar i posar-te a escriure alguna altra cosa. Voler atrapar la perfecció és voler atrapar l’horitzó.

Publica

  • Defensa la teva feina. Organitzacions, institucions i persones sovint pensaran que saben què convé a la teva obra, especialment si t’estan pagant. Quan estiguis convençut que les seves decisions podrien perjudicar la teva obra, allunya-te’n. Fuig-ne. Els diners no són tan importants.
  • Vols ser escriptor de debò? Doncs contracta un comptable.