Ahir es va presentar un llibre del qual hem fet la correcció ortotipogràfica i en el qual hem estat treballant gairebé un any. Es tracta de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2009–2010, un projecte de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa.

Resumim el que en diu el dossier de premsa:

“La sisena edició de l’Informe, obra col·lectiva de periodicitat biennal que va néixer l’any 2000, presenta una visió global i sintètica de la situació dels mitjans i sectors de la comunicació. Una visió que té en compte la crisi i les accelerades transformacions tecnològiques que estem vivint.

“L’objectiu de l’obra és esdevenir una eina de suport als investigadors, als professionals i als responsables de les polítiques de comunicació del nostre país.

“Un ampli equip de treball, format per 34 autores i autors, procedents de diverses universitats catalanes, coordinat per Miquel de Moragas i Spà, Marta Civil i Serra, Isabel Fernández Alonso, José Joaquín Blasco Gil i Bernat López, ha elaborat aquesta obra. També cal destacar la col·laboració de professionals i experts de diversos sectors de la comunicació.”

El llibre es pot trobar en format paper a les llibreries. A més, està disponible en PDF al lloc web de l’InCom-UAB, i en ePub, un format estàndard de llibre electrònic d’accés obert i gratuït, a la llibreria digital de la Generalitat de Catalunya.

Per al dossier, ens van demanar un text en què expliquéssim el model de llengua que havíem definit. El copiem íntegrament, per a la vostra informació:

“L’Informe de la comunicació a Catalunya és una obra col·lectiva, i l’esforç per unificar textos de diferents autors ha dut els seus editors a elaborar al llarg d’aquests anys un llibre d’estil, un recull de criteris lingüístics i ortotipogràfics. En aquest procés, ens hi hem afegit en l’últim any Contents Editors. El model de llengua que hem aconseguit definir finalment entre tots es basa, és clar, en el de l’acadèmia, és a dir, l’Institut d’Estudis Catalans. I per als neologismes que encara no s’han introduït al diccionari, per als casos conflictius o dubtosos, i per a totes aquelles circumstàncies no previstes per la normativa, ens hem guiat també pel diccionari en línia del Termcat, pel suport lingüístic del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona i pel servei de consultes de l’Optimot, entre altres recursos. Només en molt escasses excepcions ens hem apartat voluntàriament de la norma.

“El cas més notori és el d’internet. Després de reflexionar-hi molt, hem optat per escriure aquest mot amb minúscules. Internet és una xarxa mundial d’ordinadors que no és propietat de ningú. No és un producte ni una marca, sinó una tecnologia, i, com a tal, no hauria de dur una majúscula inicial que es tendeix a posar-li, pensem, per influència de l’anglès. En català, aquest diacrític s’utilitza per diferenciar els noms propis i comercials, els que identifiquen realitats singulars. I internet no ho és: és una realitat —sense voler desmerèixer-la— comuna, quotidiana, i cada cop més universal. Com la premsa, la ràdio o la televisió, que també escrivim amb minúscules.

“Una altra novetat destacada de l’Informe d’enguany, també relacionada amb internet, és l’ús d’adreces permanents per a les pàgines webs. L’Informe és un treball de caràcter acadèmic que ha de tenir una validesa immediata, urgent, si es vol, però també intemporal. Les dades que recull poden ser útils per prendre decisions conjunturals, però també han de servir per ser estudiades amb la perspectiva dels anys, per veure’n l’evolució. Per aquest motiu és summament important que, temps a venir, els investigadors, en revisar aquestes fonts, hi trobin el mateix que hi va veure l’autor, cosa que no sempre és possible, ja que els llocs web obren i tanquen amb facilitat i les pàgines canvien de contingut amb una freqüència molt elevada. Per això hem fet ús del servei que proporciona WebCite, una institució sense afany de lucre que forma part de l’International Internet Preservation Consortium. Aquesta plataforma fa una còpia de la pàgina sol·licitada i l’emmagatzema permanentment en els seus servidors, de manera que sempre es manté activa i presenta el mateix aspecte en futures consultes.

“En el procés de decisió de totes aquestes qüestions hi ha hagut molt bona entesa amb l’equip editor de l’Informe, amb qui hem compartit l’anhel de fer que aquesta obra fos ajustada a la normativa però no rígida, de registre acadèmic però de lectura amena i entenedora. Es tractava de donar les màximes facilitats al lector perquè fes seva una obra que recull l’esforç continuat d’un gran nombre de persones per documentar i explicar el sistema de comunicació a Catalunya durant el bienni 2009–2010; perquè l’assimilés sense dificultats, però també perquè gaudís de la seva lectura. Esperem haver assolit el nostre objectiu.”

Anuncis