…yet it smells like teen spirit

Dijous passat vam ser a la festa de lliurament dels premis Laus 2011. Enguany ens tocava de prop. La cerimònia, presentada pels germans Brosmind, il·lustradors i comediants, va ser divertida, i vam descobrir treballs de molta qualitat.

Ens va encantar la fotografia de Pep Guardiola per al BancSabadell, a càrrec de l’estudi *S,C,P,F…, i la campanya de Metges Sense Fronteres Pastillas contra el dolor ajeno, obra de Germinal Comunicación, de la qual ja us havíem parlat en aquest blog. Vam descobrir el talent emergent de Pedro Miguel Lopez, que va guanyar el Gran Laus de la categoria Estudiants amb la seva Heptagon Bible Collection.

Ens va sorprendre la idea de Zapping/M&C Scaatchi de posar publicitat de Mercedes Benz en els missatges d’error que apareixen quan tecleges adreçes web inexistents.

Vam trobar entranyables els dibuixos de Boolab per a la marca de bolígrafs Pilot

i ens van entusiasmar les tipografies de Mucho per a l’exposició Hàbitats i Contra-Hàbitats

i de Rocío Martinavarro per al compositor Matías Nadal.

Però el que més ens va agradar va ser la intervenció dels dissenyadors Enric Huguet, Josep Pla-Narbona i Josep Baqués, que fa 50 anys fan fundar l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics; la mare dels ous, com qui diu. Aquests tres creadors van rebre un merescut homenatge tant per la inqüestionable valua de la seva obra com per tenir la pensada de muntar una entitat que representés una professió que tot just arrencava en l’Espanya subdesenvolupada del franquisme. Però la presència d’aquests pioners a l’escenari no va fer pas olor de naftalina. Al contrari. Els tres ens van fer la impressió de ser persones despertes i alegres, d’esperit molt més juvenil del que s’espera d’algú que fa mig segle o més que du pantalons llargs.

Aquesta característica —l’alegria, les ganes de jugar, de deixar-se sorprendre i de sorprendre al seu torn— l’hem observat en gairebé tots els dissenyadors que hem conegut al llarg de la vida, i en són uns quants. Per això pensem que deu ser una qualitat innata que comparteixen els que senten la vocació de dibuixar, d’idear coses noves, de resoldre petits problemes pràctics i de comunicació. El disseny, ben mirat, implica curiositat, implica una mirada lúdica —i també lúcida, és clar—. L’art ens interessa, i molt, però sovint ens supera i ens deixa perplexos. El disseny, en canvi, ens agrada i l’entenem. És fer les coses una mica més boniques, una mica més útils, una mica més entenedores, una mica més simples.

Si el disseny us motiva tant com a nosaltres, no us perdeu el Fadfest, tot un programa d’exposicions i xerrades sobre aquesta disciplina que animaran Barcelona del 28 de juny al 15 de juliol.