Estan de moda els grups que es diuen com animals, rius i muntanyes

En el món de la música independent fa cinc o sis anys que s’han posat de moda que les bandes prenguin noms d’animals o relacionats amb la natura. Hi ha tal profussió de grups —la música no es mor, més aviat s’extén com una pandèmia— que costa molt mantenir-se al dia i acabes confonent a Crystal Castles amb Crystal Fighters, Crystal Stilts i Crystal Antlers, a aquests darers amb The Antlers. O fent-te un batibull amb Black Strobe, Black Lips, The Black Keys, The Black Angels i Black Mountain.

Recuperant el que deiem al principi, la natura és la principal font d’inspiració dels músics d’aquesta escena. Partint dels citats Black Mountain podem anar elaborant una narració que passaria per Sic Alps, Mount Kimbie, Forest Swords, Forest Magic, Woods i Wye Oak. Continuaríem amb Gold Panda, Panda Bear, Grizzly Bear, Bear in Heaven, Minus the Bear, Seabears i Bearsuite. Podríem anar difversificant el paisatge —Emeralds, The Bitter Springs, Bodies of Water, Echo Lake, The Besnard Lakes, The Soft Moon— i la fauna — Barn Owl, Fleet Foxes, Deer Trick, Deerhunter, Caribou, Avi Buffalo, Toro y Moi, Swans, Silver Swans, Blank Dogs, Cat’s Eyes, The Cobras—, presentar manades completes —Band of Horses, Department of Eagles, Animal Collective i Wild Beasts—, introduir un nou grup compacte per trencar el ritme —Wolf Gang, Wolf Parade, Wolf Eyes, Wolf People, Lone Wolf, Patrick Wolf— i rematar la nostra història arran de mar — Best Coast, Dirty Beaches, Oceanside, Coasting, Beach House, Beach Fossils i Wavves—.

La versió ibèrica seria lògicament més modesta, però encara faria certa patxoca gràcies a grups com Tarántula, Manos de Topo, Me and the Bees, Bèstia Ferida, Dúo Cobra, Les Aus, Els Trons, Caballo, Toundra o Beach Beach.

Per cert que tots els grups que apareixen en color taronja actuen aquest cap de setmana al festival Primavera Sound, que és sens dubte un dels millors del món en la seva espècie.