La Vanguardia s’estrena en català

La premsa en català viu el seu millor moment. El 1976, pocs mesos després de la mort de Franco i en plena transició, sorgia l’Avui. De mica en mica va anar apareixent premsa local i comarcal en català, i algunes capçaleres ja existents van anar obrint-se a la llengua del país. Un fet importantíssim va ser que el 1997 El Periódico de Catalunya s’atrevís a publicar una edició doble, en català i castellà. I en els darrers anys, tot i que la premsa en general, i per tant també la catalana, ha patit una davallada de lectors, i l’Avui, adquirit per El Punt, no té un futur gaire clar, es continuen produint bones notícies. El 28 de novembre del 2010 sortia el primer número de l’Ara, i avui ho fa el primer de l’edició catalana de La Vanguardia.

Potser era un pas lògic. El Grupo Godó, propietari de La Vanguardia, ha tingut molt èxit amb altres mitjans en català (8tv i, sobretot, RAC1) i ja havia fet tímids intents d’obertura al català en alguns suplements. I la bona rebuda que ha tingut l’Ara podia ser un incentiu. Però que una capçalera que porta 130 anys editant-se en castellà s’animi a fer un pas així ens sembla un esdeveniment extraordinari. Com El Periódico en el seu moment (que justament en aquestes dates celebra la fita dels 5.000 números en català), que un rotatiu de gran tirada faci un salt d’aquesta envergadura no passa cada dia. Si ets el diari més venut a Catalunya usant el castellà i els que usen el català estan, en conseqüència, darrere teu, un pensament conformista pot dur-te a pensar que no cal canviar res. Si a més la situació és de crisi, crisi general i crisi del teu sector, tot et convida a no moure’t, o a moure’t, si de cas, en altres direccions, buscant una rendibilitat més clara.

Perquè l’aposta de La Vanguardia pel català no és, pensem, una aposta de caràcter econòmic. O no principalment. Creiem que és una aposta de país. Un gest polític, en el sentit ampli del terme, en el sentit de visió general, social, de ganes d’influir en els esdeveniments, i no tan sols de treure’n profit. Potser sí que els gestors de Godó han fet càlculs i han vist que hi havia importants beneficis en aquest camí. Però sospitem que si hi són, són més aviat beneficis escassos i a llarg termini. Tot i que la Generalitat subvenciona la premsa en català, la inversió que ha fet l’empresa és molt quantiosa, i el gruix dels lectors que tingui el nou diari sortirà dels que ja llegien La Vanguardia en castellà.

Per això cal celebrar l’amplitud de mires d’aquest mitjà de comunicació, la seva voluntat d’aportar alguna cosa al país, de contribuir al progrés de la societat que l’ha ajudat a convertir-se en allò que és, de pensar que l’oferta no s’ha de sotmetre sempre a la demanda, sinó que també pot contribuir a crear-la. Estem segurs que les dades del proper Baròmetre de la Comunicació i la Cultura indicaran una tendència a l’alça de la lectura de premsa i de premsa en català. Sens dubte, una bona notícia.