Criteris de redacció periodística
Recentment s’ha editat el Llibre d’estil de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Publicat per Editorial UOC, és fruit de la col·laboració entre l’Agència i l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB). Carme Ferré Pavia i Anna Nogué Regàs en són les autores. Contents va ser convidat a la presentació de l’obra al Col·legi de Periodistes de Catalunya i hem pogut estudiar-ne el text a fons.
A més de qüestions gramaticals i de convencions lingüístiques, que és de què normalment tracta un llibre d’estil, inclou consideracions sobre el llenguatge respectuós amb els drets humans i les minories, sobre la necessitat de fugir dels eufemismes i del llenguatge promocional que sovint utilitzen les institucions i empreses que generen les notícies, i fins i tot sobre el funcionament intern de l’Agència i la correcta aplicació de la seva imatge corporativa.
Centrant-nos en els aspectes lingüístics, però, ens han cridat l’atenció algunes propostes. Pel què fa als verbs, el manual recomana, per exemple, optar “per la concordança en plural quan el substantiu vagi acompanyat d’un complement en plural”. Així, cal dir i escriure: la majoria dels votants no van acudir a les urnes, i no: la majoria dels votants no va acudir a les urnes. Nosaltres pensem que és millor la segona opció; el verb en singular concorda amb el substantiu, que és singular: la majoria…
L’ACN també recomana escriure els topònims i noms d’institucions araneses en aranès: Val d’Aran, Vielha, Conselh Generau d’Aran. És un criteri que segueix el corrent actual, que busca el respecte i la consideració cap a les llengües pròpies de cada territori. De la mateixa manera, molts mitjans castellans escriuen Catalunya, Girona i Lleida. Però això xoca amb costums molt arrelats: a nosaltres se’ns faria realment estrany haver d’escriure, en català, que vam anar a Zaragoza, i no a Saragossa, o el meu cosí que viu a London en comptes de a Londres. En realitat no ho tenim gens clar. Potser sí que algun dia no gaire llunyà acabarem referint-nos als llocs amb el seu nom original, i direm Beijing i no Pequín.
Per últim, el Llibre d’estil de l’ACN indica que, en una xifra, els decimals s’assenyalen amb punt, i les unitats de miler, amb coma: 6,543.21 euros. Així es fa al món anglosaxó, però això és contrari al què s’ha fet aquí tota la vida (i a Espanya, França i Itàlia, si no anem errats). Cap dels dos sistemes de notació és objectivament millor que l’altre. Hem d’acceptar el mètode forani perquè els estats que el tenen com a propi ténen més pes polític? Creu l’ACN que amb el seu canvi unilateral arrossegaran tota la indústria editorial i peridística catalana i del sud d’Europa? Deixem també de banda el sistema mètric, doncs, i passem a comptar milles i galons?
Aquesta és, al nostre entendre, l’únic lapsus d’un manual altrament complet, ordenat i assenyat, que pot convertir-se en un referent per a tot el periodisme en llengua catalana, atesa la quasi inexistència de literatura en aquest camp (deixant de banda els d’universitats i organitzacions públiques, nosaltres només coneixem els llibres d’estil de l’Avui, BTV, El 9 Nou i Vilaweb).
Això sí, el llibre se’ns va desfer a les mans a la primera lectura. Si els periodistes l’han de consultar sovint (i d’això es tracta), cal que la reimpressió sigui millor: que l’enquadernació sigui cosida, sisplau!
Molt interessant, sense dubte… ara bé, ja hi tornem amb la manca d’unificació. Crec que només s’hauria de seguir una norma, no creieu? Si no, acabarem per acceptar el que cada un cregui, i això només farà que desvirtuar la nostra llengua. Podem estar d’acord amb algunes convencions o semblar-nos que són adequades o no, però penso que si hi són s’haurien d’acceptar com a vàl·lides i, en tot cas, tractar de modificar la normativa apel·lant a l’organisme regulador pertinent. Estic d’acord amb el que dieu, a mi se’m faria molt estrany haver de dir Beijing… però d’altra banda, perquè arruguem el nas si sentim dir “Gerona”? Buf, els topònims són complicats… i ja desvariant una mica, si no ens fiquem en canviar-los i adaptar-los a la nostra fonètica i grafia, aleshores no hauríem de respectar-ne d’altres? Hauríem d’escriure Atenes en grec? O Moscou en rús? Ai ai ai…
Per cert, darrerament n’estic sentint molt als mitjans de comunicació “seriosos” això de “sapiguer”… vosaltres sabeu dir-me per què? perquè a mi em sona a deixadesa lingüistica, m’estaré tornant antiquada?
Gràcies pel vostre ajut!
PS: (ó P.D.?) enquadernació cosida? ejem, ejem, que m’agafa la tos…
M'agradaM'agrada
Hola, Su,
No cal dir que nosaltres sempre respectem la norma, fins i tot quan no hi estem d’acord, perquè, com tu dius, per això hi és. Però en aquest bloC [:-)] volem debatre i parlar sobre temes que ens generen dubtes i que en moltes ocasions són purament qüestió d’estil.
Quant als topònims, no creiem que tothom s’hi arribi a posar mai d’acord. A Contents els fem servir d’acord amb el costum, encara que no hi hagi unitat de criteri, perquè d’una altra manera ens sembla massa forçat.
D’altra banda, ens temem que això del “sapiguer” que comentes és només una mostra de com es parla i s’escriu actualment en molts mitjans de comunicació. Potser és un problema de manca de pressupost i aquestes empreses no es poden permetre un corrector que revisi aquestes errades. De fet, per desgràcia, se’n poden trobar moltíssimes…
M'agradaM'agrada