Criteris de redacció periodística

Recentment s’ha editat el Llibre d’estil de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Publicat per Editorial UOC, és fruit de la col·laboració entre l’Agència i l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB). Carme Ferré Pavia i Anna Nogué Regàs en són les autores. Contents va ser convidat a la presentació de l’obra al Col·legi de Periodistes de Catalunya i hem pogut estudiar-ne el text a fons.

A més de qüestions gramaticals i de convencions lingüístiques, que és de què normalment tracta un llibre d’estil, inclou consideracions sobre el llenguatge respectuós amb els drets humans i les minories, sobre la necessitat de fugir dels eufemismes i del llenguatge promocional que sovint utilitzen les institucions i empreses que generen les notícies, i fins i tot sobre el funcionament intern de l’Agència i la correcta aplicació de la seva imatge corporativa.

Centrant-nos en els aspectes lingüístics, però, ens han cridat l’atenció algunes propostes. Pel què fa als verbs, el manual recomana, per exemple, optar “per la concordança en plural quan el substantiu vagi acompanyat d’un complement en plural”. Així, cal dir i escriure: la majoria dels votants no van acudir a les urnes, i no: la majoria dels votants no va acudir a les urnes. Nosaltres pensem que és millor la segona opció; el verb en singular concorda amb el substantiu, que és singular: la majoria…

L’ACN també recomana escriure els topònims i noms d’institucions araneses en aranès: Val d’Aran, Vielha, Conselh Generau d’Aran. És un criteri que segueix el corrent actual, que busca el respecte i la consideració cap a les llengües pròpies de cada territori. De la mateixa manera, molts mitjans castellans escriuen Catalunya, Girona i Lleida. Però això xoca amb costums molt arrelats: a nosaltres se’ns faria realment estrany haver d’escriure, en català, que vam anar a Zaragoza, i no a Saragossa, o el meu cosí que viu a London en comptes de a Londres. En realitat no ho tenim gens clar. Potser sí que algun dia no gaire llunyà acabarem referint-nos als llocs amb el seu nom original, i direm Beijing i no Pequín.

Per últim, el Llibre d’estil de l’ACN indica que, en una xifra, els decimals s’assenyalen amb punt, i les unitats de miler, amb coma: 6,543.21 euros. Així es fa al món anglosaxó, però això és contrari al què s’ha fet aquí tota la vida (i a Espanya, França i Itàlia, si no anem errats). Cap dels dos sistemes de notació és objectivament millor que l’altre. Hem d’acceptar el mètode forani perquè els estats que el tenen com a propi ténen més pes polític? Creu l’ACN que amb el seu canvi unilateral arrossegaran tota la indústria editorial i peridística catalana i del sud d’Europa? Deixem també de banda el sistema mètric, doncs, i passem a comptar milles i galons?

Aquesta és, al nostre entendre, l’únic lapsus d’un manual altrament complet, ordenat i assenyat, que pot convertir-se en un referent per a tot el periodisme en llengua catalana, atesa la quasi inexistència de literatura en aquest camp (deixant de banda els d’universitats i organitzacions públiques, nosaltres només coneixem els llibres d’estil de l’Avui, BTV, El 9 Nou i Vilaweb).

Això sí, el llibre se’ns va desfer a les mans a la primera lectura. Si els periodistes l’han de consultar sovint (i d’això es tracta), cal que la reimpressió sigui millor: que l’enquadernació sigui cosida, sisplau!

Advertisements